EL CERCLE

El Cercle és un espectacle inspirat en l’original del teatre bajú escrit per Li Quianfu i la posterior versió de ’alemany Bertol Brecht. Una proposta multidisciplinària amb clàssics de la música popular i cançons originals compostes pel Maiol Bosch i el Toni Salvador.El muntatge pretén denunciar la violència exercida contra la població civil en els conflictes bèl·lics.L’obra arranca amb un pròleg en un paisatge apocalíptic idevastat per la guerra, recuperat per part dels soviètics alsnazis alemanys, amb una confrontació entre ramaders icamperols per l’ús i distribució de les terres. Aleshores percelebrar l’acord conviden un cantaire que explicarà lahistòria del cercle de guix caucasià en un exercici demetateatre, és a dir, de teatre dins del teatre.--------- SINOPSI ------La llegenda explica que a Geòrgia esclata una revolució que va acabar amb l’assalt del palau i l’assassinat del governador. L’exèrcit i alguns sindicats prenen el poder i sembren el caos. Enmig de la confusió, la Grushe se separa del seu promès soldat que ha de marxar a la guerra. Abandonat a la seva sort per la seva mare, el fill del governador assassinat caurà en mans de la innocent i bondadosa Grushe, qui haurà de fugir de la ciutat arriscant la vida per tal de salvar-la del petit infant.Assetjada i perseguida per les milícies revolucionàries, Grushe recorrerà un penós trajecte entre els boscos, les glaceres i l’estepa portant entre els seus braços el nadó indefens. El seu periple serà un calvari que acabarà amb l’amagatall sota el parany d’un fals matrimoni comsi fos un talp.Quan el seu promès soldat retorna de la guerra, la trobarà casada ambun altre home i amb un infant jacrescut. L’antic règim es restableix ila vídua del governador reclama lacustòdia del seu fill.D’altra banda, comença la història del jutge Azdak,que és un extravagant i alcoholitzat escrivent municipal. L'’atzar farà una mala passada fent que piqui a la seva porta el Gran Duc d’incògnit fugint del cop d'estat. Quan s’adona què ha fet, demanarà al poble que el condemni a mort incapaç de perdonar-se ell mateix. Davant la seva hilarant follia plena de lucidesa i de justícia social, el poble sublevat i amb ganes de gresca i xerinola nomenarà Azdak jutge.Durant anys exercirà el seu càrrec afavorint els més pobres i desvalguts, tot girant i regirant la llei com un mitjó. Un cop restablert el règim, els poderosos exigiran el cap del jutge Azdak com a revenja a les seves sentències plenes de justícia social. Però un deus ex machina al darrer moment el salvarà de la forca. El Gran Duc el restitueix com a jutge i el salva de la mort per tornar-li el fet que ell abans li hagués salvat la vida.Finalment, el jutge Azdak haurà de prendre una decisió al darrer cas de l’obra: Qui és la mare? La mare biològica o la Grushe, aquella dona que li ha fet de mare i que l’ha mantingut en vida tots aquests anys? Per decidir-ho, Azdak recorrerà a la prova del cercle de guix.