LA DESESPERA

La desespera tracta la duresa i l’absurd experimentats sovint en estructures burocràtiques que reflecteixen la malformació d’un sistema administratiu inhumà. Una estructura de procediments exuberant, que provoca un sentiment d’impotència i de resignació.Perquè col·lectivament ens trobem en un laberint sense sortida, oscil·lem entre l’apatia i la desesperació. Hi ha línies ocupades, cançons infinites, veus sense rostre, màquines amb rostres inventats, segons, minuts, hores destinades a una frustració constant, direccions sense camí, camins sense direccions. Una carrera d’obstacles amb una meta que cada vegada sembla més llunyana i impossible.