OTRA COSA QUE NO ES UNA CONFERENCIA

La peça especula sobre formes de coexistència en les quals allò col·lectiu no es fonamenta en el consens, sinó en la convergència de forces dissonants. Desafia les estructures fixes i explora el llenguatge no com a una eina de definició, sinó com un territori de ruptura, fragilitat i transformació. L’obra qüestiona els límits del que és intel·ligible, dissolvent les jerarquies entre el que és humà i el que no és humà, el que és artificial i el que és orgànic, des d’un cos com un sistema obert que es modela a partir d’allò que el travessa.