El alimento de las moscas

Es mostren aquí les miques d'un destí, els d'un condemnat dels quals veiem després de l'asèpsia televisiva entre núvols de periodistes, escortat per policies, emmanillat i amb una peça ocultant el seu cap, fugaçment, el temps d'introduir-se en el cotxe que el treu del jutjat i de l'actualitat periodística.Buscant aquesta essencialitat hem entrat en la solitud del “monstre”, obrint aquest esquinçament entre el seu instint i el seu dolor, donant a l'escenari la dimensió de la seva consciència, apuntant al públic en la profunditat de les seves foscors, en aquests abismes negres on pot aparèixer algun centelleig de llum en l'insondable de la bogeria, en la ferida palpitant que obre tota poètica.