NO TINC VIDA

Quan tothom era jove, tothom em manava i jo esperava el moment de poder lliurar-me de la dictadura de la gent gran. Quan va arribar l’hora de manar jo, les coses havien canviat. I em vaig adonar que ja no podia manar als que veníeu darrere. Vaig perdre el meu temps de poder. Ara estic pendent del que em necessiteu els uns i els altres, els joves i els vells. Ja no tinc vida!