UN DÉU SALVATGE

Pere Arquillué dirigeix aquesta versió de l’obra indefugible de Yasmina Reza.

Un déu salvatge ja és un clàssic contemporani. Yasmina Reza, actriu, novel·lista i dramaturga francesa, és una de les més hàbils i punyents retratistes de les contradiccions, inconsistències i flaqueses de l’ésser humà. On posa l’ull posa la bala, constatant d’una manera encertada que els éssers humans tendim, en general, al patetisme.

Des que l’any 2016 vaig entrar en l’univers teatral de la Yasmina Reza amb el muntatge Art, vaig quedar impressionat amb la manera que aquesta autora és capaç de retratar, a partir de situacions quotidianes i amb un humor “salvatge”, els impulsos més primaris i la falta de moral i de respecte que ens tenim els uns als altres, en una societat que ens condueix cada cop més al gregarisme més “salvatge”, però que, per altra banda, és cada vegada més “salvatgement” individualista i egoista.

Joc. L’autora ens convida sobretot a jugar. No només a l’actor, sinó també a l’espectador. Partint d’un senzill argument, Yasmina Reza desplega un joc teatral d’alta volada i una esgrima verbal d’una alçada extraordinària. I ens interpel·la component una caricatura de la naturalesa humana, una sàtira de la societat actual, on el compromís no està dictat per la defensa d’uns ideals, sinó per la defensa dels interessos particulars. Una baralla de nens grans, vaja...

Per intentar arribar a aquesta essència de manera senzilla, però amb tota la seva complexitat, necessitava uns companys de viatge i un equip artístic de primer nivell. Amb la complicitat de tots ells intentarem passar una bona estona alhora que reflexionarem sobre la nostra societat, amb una obra de teatre que brilla per la seva vivacitat i el seu humor.